La infància de la fotografía

Allà per 1839 Joseph Nicéphore Niépce aconseguia, després d'una exposició de vuit hores, capturar la primera imatge de la que té registre la història de la fotografia. Així naixia la fotografia, el prodigiós invent que combinada dos fenòmens: la càmera fosca, que captaria el reflex de la imatge, i els diferents experiments físic-químics per a la fixació de la imatge.
Les primeres imatges van ser els fotogrames: siluetes de fulles i insectes, impreses en una planxa de cuir i fixades amb fòsfor i sals de plata. Després, va venir el daguerreotip, una càmera similar a les famoses Polaroid, que escurçava immensament el temps d'exposició, però ens donava una fotografia instantània, en positiu i que necessitava d'una exposició per obtenir una altra còpia.
La imatge en sistema negatiu-positiu (com la vam conèixer fins a l'arribada de les càmera digitals) deu el seu invenció, William Henry Fox Talbot, qui també l'any de 1839, va editar la que es pot considerar com la primera publicació dedicada exclusivament a la fotografia : Some Account of the Art of Photogenic Drawing, una col · lecció de positius fotogràfics, utilitzant negatius de paper.
Cap a finals de 1800 la impressió de la pel · lícula fotogràfica, de mà de la casa Kodak, ens va proporcionar el rotllo de 100 fotos circulars. Aquest temps va ser el regnat del blanc i negre i plaques de vidre trucades Autochromes Lumière, en homenatge als seus creadors, els germans Auguste i Louis Lumière.
El que avui coneixem com flash va ser un procés que va començar amb pols fins de magnesi, que en ser detonats amb el polvoritzador, produïen un efecte de llum artificial. Finalment, el 1930 va arribar la llum de flash.
En menys de dos anys (1935-1936), apareixen al mercat Kodachrome i l'Agfacolor, amb les que s'aconseguien transparències o diapositives en color. A la dècada del '40 es perfecciona el daguerreotip i tenim la Polaroid Land.
I és la dècada del 60 on es perfeccionen tots els avanços: color, velocitat, abaratiment del cinc, sulfur de cadmi i òxid de titani, amb l'ús de la pel · lícula Itek RS.

Abans d'explicar-vos l'evolució, us explicaré què és la fotografía:

La fotografia és la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre una superfície de material sensible a la llum o en dispositius demmagatzematge de dades, basant-se en el principi de la càmera fotogràfica. En la càmera obscura s'aconsegueix projectar una imatge nítida captada per una lent o un conjunt de lents sobre una superfície. Per emmagatzemar aquesta imatge les càmeres fotogràfiques utilitzaven fins fa uns anys exclusivament les pel·lícules sensibles; en canvi, ara s'empren també sensors digitals.

Aquí tenim l'esquema d'una càmera obscura de l'any 1772 aproximadament:

 I aquí una fotografía dels sensors d'una càmera digital: